La Baixa laboral, em cal saber?

La Baixa laboral

La baixa laboral, no importa si es tracta d’un treballador del sector privat o d’un funcionari t√©, avui dia, conseq√ľ√®ncies diferents segons conveni.

La ra√≥ d’aquestes difer√®ncies es deu a la reforma laboral aprovada pel govern i recollida en el R.D. llei 3/2012.

Què és una baixa laboral

Una baixa laboral √©s el resultat de cessar (temporalment) l’activitat d’un treballador al seu lloc de treball.

Aquesta situaci√≥ d’incapacitat temporal pot ser degut a una malaltia o accident com√ļ, o produ√Įda per la seva activitat professional.

Cada un dels quatre sup√≤sits que provoquin el qual un treballador hagi d’assumir la condici√≥ de baixa laboral t√© conseq√ľ√®ncies diferents en relaci√≥ al seu salari i / o retribuci√≥.

Aquest tipus de conseq√ľ√®ncies tamb√© ser√† diferent segons es tracti d’un treballador del sector privat o p√ļblic.

Totes les resolucions i modificacions a això estan recollides en el Reial decret 1483/2012, de 29/10, que aprova la normativa de temes com la reducció de la jornada laboral, suspensió contractual i acomiadament col·lectiu.

Les conseq√ľ√®ncies aparellades a aquest tipus de resolucions i modificacions de les lleis han condu√Įt a una transformaci√≥ profunda del panorama laboral, no nom√©s en el cas dels treballadors de l’√†rea privada, sin√≥ aquells adscrits al sector p√ļblic com a funcionaris de l’Estat.

Efectes de la baixa laboral a la retribució del treballador

Despr√©s de la posada en funcionament de l’actual reforma laboral, el concepte de baixa laboral ha estat modificat substancialment, afectant de diferent manera a treballadors per compte ali√® i funcionaris p√ļblics.

Per als funcionaris p√ļblics, qualsevol baixa per causes no laboral suposa una reducci√≥ del 50% del salari habitual els 3 primers dies de la baixa.

En canvi, la resta dels treballadors, cobrar√† el total del seu B. Reguladora, tenint en compte que aquesta xifra √©s sempre menor que el salari net real que cobra el treballador, ja que, dins d’ella, no es reflecteixen quantitats relatives a aspectes com el prorrateig de pagues i vacances o l’antiguitat, entre d’altres.

√Čs important destacar que la llei no recull que sigui obligatori el pagament per l’empresa, pel que pot no produir-se, o en una altra quantia.

Entre els dies 4 al 21, els treballadors, independentment del sector, no cobraran m√©s del 60% d’aquesta base reguladora i, a partir del dia 21, la retribuci√≥ m√†xima no superar√† el 75%.

La reforma laboral tamb√© recull una modificaci√≥ de l’article 52 de l’Estatut dels Treballadors que fa que els per√≠odes de baixa curts suposin un risc elevat per a l’estabilitat laboral.

En concret, la manca d’assist√®ncia a la feina, justificades o injustificades -en aquest cas, tamb√© la baixa laboral per malaltia comuna i accident no laboral- que representin el 20% de la jornada habitual, durant 2 mesos seguits, i el 25%, si se superen els 4 mesos (no consecutius); ser√† motiu i causa d’acomiadament.

Per al c√≤mput, s’ha de prendre com a guia els per√≠odes de dotze mesos o, dit d’una altra manera, nou dies de baixa en un any, encara justificada, poden ser motiu d’acomiadament del treballador per causes objectives.

D’altra banda, aquesta resoluci√≥ no afecta nombrosos sup√≤sits, entre els quals es recullen la maternitat, part, lact√†ncia, paternitat o tractament de malalties severes com el c√†ncer, ni qualsevol baixa prescrita pels serveis de salut que superi els 20 dies.

Possibles causes de la baixa laboral

Les causes que poden motivar que un treballador del sector p√ļblic o privat hagi de sol¬∑licitar la baixa s√≥n m√ļltiples (tinguin relaci√≥ amb el seu treball), encara que les activitats perilloses solen tenir un major percentatge de baixes laborals.

Com sol·licitar la baixa en la seguretat social

Com sol·licitar la baixa en la seguretat social

Qualsevol treballador que, per motius de malaltia, hagi faltat a la feina durant més de tres dies seguits de sol·licitar la corresponent baixa en la seguretat social.

Aquest procés requereix uns senzills passos que consisteixen en, acudir al centre sanitari més proper perquè el metge realitzi un reconeixement del pacient i ferma la baixa.

El centre de salut emetr√† dos certificats de baixa per malaltia, un per a l’empresa i un altre per al treballador.

Aquests documents hauran de ser renovats durant 7 dies, en el cas que persisteixi la malaltia.

La baixa laboral ser√† gestionada per la seguretat social juntament amb la m√ļtua de malalties i accidents laborals que tingui concertada l’empresa, la m√ļtua tamb√© es posar√† en contacte amb el treballador per dur a terme un seguiment de la malaltia i per diagnosticar en cada cas quan el treballador pot tornar a incorporar-se a la seva empresa.

Si el període de baixa es perllonga durant més de tres mesos, serà necessari acudir a un tribunal mèdic que realitzarà un examen més exhaustiu de la malaltia.

Tipus de conveni segons empreses

En el conveni de cada empresa ha d’estar clarament especificat quin √©s el percentatge del sou que el treballador cobrar√† estant de baixa.

En general, en l’empresa privada, sol ser del 100% durant els tres primers dies de la baixa i del 60% en sobrepassar el 4t dia.

Quant als treballadors del sector p√ļblic, la quantitat se situa en el 50% durant els 3 dies de baixa sempre que aquesta no sigui per intervenci√≥ quir√ļrgica, hospitalitzaci√≥ o embar√†s.

Cada baixa t√© unes condicions diferents segons el tipus de malaltia i del sector on es treballi pel que √©s fonamental assessorar-se amb un expert en q√ľestions laborals, per dur a terme aquest tr√†mit amb total seguretat.

Quant de temps podem estar de baixa?

Tot i que la durada d’una incapacitat temporal per malalties, ja sigui comuna o professional, ve donada pel per√≠ode de recuperaci√≥ del treballador, la llei estableix certs per√≠odes de revisions i pr√≤rrogues.

Períodes i pròrrogues

Normalment, el per√≠ode de baixa laboral d’un treballador dep√®n de la gravetat de les malalties que pugui patir, pel que ser√† el metge de la M√ļtua (o el de la Seguretat Social) qui estableixi l’alta.

No obstant això, per a incapacitats temporals de llarga durada, la llei estableix uns temps estàndard per a abonar la prestació i certes revisions temporals.

En els casos de malalties o accidents, independentment de la seva causa, la Seguretat Social estableix un termini de 365 dies de subsidi, que poden ser prorrogables altres 6 mesos, quan es prevegi que durant aquest per√≠ode el treballador pugui recuperar-se i rebre l’alta.

Una vegada que s’esgoten els primers 365 dies, ser√† l’INSS l’encarregat d’avaluar i qualificar la gravetat de la incapacitat temporal, i tamb√© l’√ļnic √≤rgan competent per a concedir la pr√≤rroga de 180 dies m√©s.

En el cas que la cobertura estigui sent concedida per una m√ļtua, aquesta ha de fer davant la Seguretat Social la proposta de pr√≤rroga, que ser√† l’encarregada d’acceptar-la o no.

Possible incapacitat permanent

Un cop passats els 545 dies establerts, s’haur√† d’examinar de nou la gravetat de les malalties o seq√ľeles de l’accident que mantenen al treballador de baixa.

¬†Durant els tres mesos seg√ľent s’estudiar√† si correspon atorgar o no algun grau d’incapacitat permanent.

No obstant aix√≤, si en aquest per√≠ode el treballador segu√≠s rebent tractament m√®dic i hi hagu√©s una previsi√≥ de millora del seu estat, aquesta revisi√≥ es podria endarrerir pel per√≠ode que marqui el seu estat de salut, tot i que en total no podr√† superar els 730 dies d’incapacitat temporal.

D’altra banda, una vegada que es rep l’alta, es considerar√† que el treballador ha patit una recaiguda quan entre dos per√≠odes de baixa no han passat m√©s de 180 dies i quan parlem de la mateixa patologia o malaltia.

Quan ens trobem en període de baixa laboral hem de fer front a diverses obligacions per no trobar-nos amb situacions desagradables.

Si un treballador, per accident o malaltia, no pot exercir les seves tasques de forma temporal, s’ha d’acollir a la baixa laboral, fins que recuperi les condicions ps√≠quiques i f√≠siques √≤ptimes.

Durant aquest temps, el treballador ha de fer front a una s√®rie d’obligacions. En primer lloc, ser conscient que aquesta baixa la ha d’acreditar un metge, no ho pot fer pel seu propi compte.

Obligacions durant la baixa laboral

Obligacions durant la baixa laboral

Tot i la baixa laboral, la relaci√≥ entre l’empresa i el treballador segueix sent la mateixa, amb l’√ļnica difer√®ncia que hi ha una suspensi√≥ en les tasques de l’empleat. Per aix√≤, hi ha certes obligacions per ambdues parts.

En el cas del treballador, el primer que ha de fer és informar a la seva empresa de la seva situació en un termini màxim de 3 dies i lliurar el comunicat de baixa mèdica que acredita aquesta situació.

Miestras estigui de baixa, el metge haur√† de seguir signant el part mentre persisteixi la malaltia, i l’empleat t√© l’obligaci√≥ de fer-los arribar a l’empresa en un termini de 3 dies despr√©s de l’emissi√≥ del mateix.

Quan el doctor autoritza la fi de la baixa, el comunicat d’alta s’ha de trametre al ocupador, com a molt al dia seg√ľent per a la seva reincorporaci√≥ al lloc de treball.

La bona fe

A m√©s d’aquestes obligacions legals, hi ha altres, m√©s de tipus moral i de bona fe, que en cas de no complir-se, poden ser motiu de sanci√≥, i fins i tot d’acomiadament.

Per simplificar-ho, s’assumeix que el treballador far√† tot el necessari per curar-se el m√©s aviat possible, i que tota activitat realitzada durant el per√≠ode de baixa no entorpir√† ni posar√† en risc la seva recuperaci√≥ i millora.

Si l’empresa t√© coneixement en cas contrari podria prendre les accions correctives i legals oportunes.

A m√©s, mentre duri la baixa, √©s de sentit com√ļ que la persona incapacitada temporalment no podr√† efectuar cap activitat similar a la del seu lloc de treball habitual.

Desplaçaments del nostre domicili

La q√ľesti√≥ de les sortides del domicili habitual durant la baixa laboral √©s motiu de debat.

Dubtes que ens poden sorgir

Una de les controvèrsies més grans dins de tot el que implica estar de baixa es troba en el dilema sobre si un treballador amb una incapacitat temporal pot realitzar viatges o desplaçaments, o en canvi, no es pot moure del seu domicili habitual, durant el temps que duri el període de baixa.

La legislació no ajuda a aclarir aquests dubtes, per la qual cosa hem de fer cas de la resta de la normativa general, i de la experiències habitual per a aquests casos.

Autorització mèdica

L’essencial √©s tenir clar que, si ens anem a despla√ßar del nostre domicili, mentre ens trobem de baixa, el nostre metge haur√† haver-nos autoritzat pr√®viament.

En la majoria dels casos no solen donar perm√≠s per a viatjar, encara que hi ha casos en qu√® se solen fer excepcions, com durant les festes nadalenques, en les quals s√≠ se sol autoritzar viatjar per estar amb la fam√≠lia, o per a acudir al casament d’un √©sser estimat, o altres casos similars.

Legislaci√≥ actual per moure’ns de casa nostra

Una altra q√ľesti√≥ a tenir en compte √©s que el treballador que es trobi de baixa laboral t√© l’obligaci√≥ de recollir setmanalment els parts que emet el metge, per remetre’ls en un termini de tres dies a la seva empresa.

Aix√≤ implica que l’esmentat treballador ha d’estar en el seu domicili habitual en les dates que toqui emetre els informes de baixa, el que limita els possibles despla√ßaments al per√≠ode que hi ha entre una emissi√≥ i la seg√ľent.

D’altra banda, hi ha a la legislaci√≥ sobre baixes laborals altres obligacions per al treballador, mes de tipus moral, en qu√® s’estableix que ha de fer tot el que estigui al seu abast per recuperar-se i tornar al seu lloc laboral el m√©s aviat possible.

D’aquesta manera, tota activitat que pugui realitzar que vagi en contra de la seva rehabilitaci√≥ pot ser recriminable o sancionable, pel que si es considera que un despla√ßament no √©s benefici√≥s per a la seva recuperaci√≥, no es podr√† fer.

Exemple de baixa volunt√†ria d’empleada de llar

En els √ļltims anys s’ha posat especial import√†ncia en la regularitzaci√≥ i normalitzaci√≥ del sector que s’ha reflectit en la nova normativa del R√®gim d’Empleades de la Llar, i vam rebre consultes sobre com s’ha d’actuar davant d’una sol¬∑licitud de baixa volunt√†ria de l’empleada de llar (treballador assalariat).

Hem constatat que, la majoria de les vegades, tan sols es produeix una comunicaci√≥ verbal com notificaci√≥ de dita baixa volunt√†ria, el que comporta conseq√ľ√®ncies si al final no es produeix aquesta baixa, o si l’ocupador / a no l’accepta.

Nosaltres recomanem que sempre disposi d’un document (f√≠sic o electr√≤nic), que certifiqui l’acceptaci√≥ d’aquesta baixa volunt√†ria, signada.

Podeu descarregar un model tipus de baixa volunt√†ria des d’aquest enlla√ß (es tracta d’un model simple de baixa perqu√® puguin usar-la en cas de necessitat), el que evitar√† problemes de justificaci√≥ de si aquesta baixa ha estat sol¬∑licitada i concedida en cas que es produeixi un acomiadament o fi de la relaci√≥ laboral.

Deixar comentari

DMCA.com Protection Status

La navegació del visitant per aquesta pàgina, suposa que s'accepta la utilització de cookies. més informació

Los ajustes de cookies de esta web están configurados para "permitir cookies" y así ofrecerte la mejor experiencia de navegación posible. Si sigues utilizando esta web sin cambiar tus ajustes de cookies o haces clic en "Aceptar" estarás dando tu consentimiento a esto.

Cerrar