La baixa laboral, no importa si es tracta d’un treballador del sector privat o d’un funcionari té, avui dia, conseqüències diferents segons conveni.
La raó d’aquestes diferències es deu a la reforma laboral aprovada pel govern i recollida en el R.D. llei 3/2012.
Taula de Continguts
Com funcionaran les baixes laborals a partir de l’abril del 2023?
El Consell de Ministres canvia el sistema i és així com funcionaran les baixes laborals a partir de l’abril del 2023.
La primera novetat és que el treballador ja no necessitarà aportar el comunicat de baixa, confirmació i alta a l’empresa perquè es farà telemàticament.
A partir de l’1 d’abril, serà el servei públic de salut o, si escau, la mútua o empresa col·laboradora la que remeti les dades dels comunicats mèdics de baixa, confirmació i alta a l’Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS) a mitjans telemàtics.
Així es recull en un reial decret publicat al BOE el 5 de gener en què es detalla com funcionaran les baixes laborals a partir de l’abril del 2023 que pretén afavorir la tramitació davant la Seguretat Social de les incidències.
En aquest decret s’indica que «El grau de desenvolupament actual dels sistemes informàtics permet prescindir del lliurament a la persona treballadora de la còpia en paper del comunicat mèdic destinat a l’empresa i de la seva presentació per aquesta».
Aquesta mesura evitarà que els treballadors amb malalties més greus hagin de comptar amb una tercera persona perquè traslladi aquests comunicats a l’empresa.
Al costat d’això, «En els processos de durada estimada inferior a cinc dies naturals , el facultatiu del servei públic de salut, o de l’empresa col·laboradora o de la mútua, emetrà el comunicat de baixa i el comunicat d’alta al mateix acte mèdic», assegura el Reial decret, publicat ja al Butlletí Oficial de l’Estat.
Però aquesta no és l’única novetat ja que el Govern permetrà ara als metges avançar i accelerar els terminis de revisió de les patologies dels pacients i així, eventualment, retallar el termini de la baixa laboral en cas de millora del treballador.
Aquesta mesura pretén lluitar contra l’increment de les baixes laborals que s’han disparat després de la pandèmia de manera que Randstad assegura en un estudi que més d’un milió de treballadors no acudeix al lloc de treball.
Segons aquest Informe Trimestral sobre l’Absentisme Laboral publicat per Randstad, el País Basc (8,4%), les Canàries i Cantàbria (totes dues amb un 7,3%) són les comunitats autònomes que van registrar més taxes d’absentisme durant el segon trimestre del 2022.
En aquest mateix període, el segueixen per darrere: Astúries (6,9%), Galícia (6,8%), Navarra (6,6%), la Regió de Múrcia (6,5%), Catalunya (6,3%), Aragó i Castella i Lleó (totes dues amb el 6,2%).
Així mateix, atenent els sectors docupació, el més afectat per aquestes baixes laborals és el de serveis . És al capdavant de l’absentisme amb un 6,3%, seguit del sector industrial (6,2%).
Què és una baixa laboral
Una baixa laboral és el resultat de cessar (temporalment) l’activitat d’un treballador al seu lloc de treball.
Aquesta situació d’incapacitat temporal pot ser degut a una malaltia o accident comú, o produïda per la seva activitat professional.
Cada un dels quatre supòsits que provoquin el qual un treballador hagi d’assumir la condició de baixa laboral té conseqüències diferents en relació al seu salari i / o retribució.
Aquest tipus de conseqüències també serà diferent segons es tracti d’un treballador del sector privat o públic.
Totes les resolucions i modificacions a això estan recollides en el Reial decret 1483/2012, de 29/10, que aprova la normativa de temes com la reducció de la jornada laboral, suspensió contractual i acomiadament col·lectiu.
Les conseqüències aparellades a aquest tipus de resolucions i modificacions de les lleis han conduït a una transformació profunda del panorama laboral, no només en el cas dels treballadors de l’àrea privada, sinó aquells adscrits al sector públic com a funcionaris de l’Estat.
Efectes de la baixa laboral a la retribució del treballador
Després de la posada en funcionament de l’actual reforma laboral, el concepte de baixa laboral ha estat modificat substancialment, afectant de diferent manera a treballadors per compte aliè i funcionaris públics.
Per als funcionaris públics, qualsevol baixa per causes no laboral suposa una reducció del 50% del salari habitual els 3 primers dies de la baixa.
En canvi, la resta dels treballadors, cobrarà el total del seu B. Reguladora, tenint en compte que aquesta xifra és sempre menor que el salari net real que cobra el treballador, ja que, dins d’ella, no es reflecteixen quantitats relatives a aspectes com el prorrateig de pagues i vacances o l’antiguitat, entre d’altres.
És important destacar que la llei no recull que sigui obligatori el pagament per l’empresa, pel que pot no produir-se, o en una altra quantia.
Entre els dies 4 al 21, els treballadors, independentment del sector, no cobraran més del 60% d’aquesta base reguladora i, a partir del dia 21, la retribució màxima no superarà el 75%.
La reforma laboral també recull una modificació de l’article 52 de l’Estatut dels Treballadors que fa que els períodes de baixa curts suposin un risc elevat per a l’estabilitat laboral.
En concret, la manca d’assistència a la feina, justificades o injustificades (en aquest cas, també la baixa laboral per malaltia comuna i accident no laboral), que representin el 20% de la jornada habitual, durant 2 mesos seguits, i el 25%, si se superen els 4 mesos (no consecutius); serà motiu i causa d’acomiadament.
Per al còmput, s’ha de prendre com a guia els períodes de dotze mesos o, dit d’una altra manera, nou dies de baixa en un any, encara justificada, poden ser motiu d’acomiadament del treballador per causes objectives.
D’altra banda, aquesta resolució no afecta nombrosos supòsits, entre els quals es recullen la maternitat, part, lactància, paternitat o tractament de malalties severes com el càncer, ni qualsevol baixa prescrita pels serveis de salut que superi els 20 dies.
Possibles causes de la baixa laboral
Les causes que poden motivar que un treballador del sector públic o privat hagi de sol·licitar la baixa són múltiples (tinguin relació amb el seu treball), encara que les activitats perilloses solen tenir un major percentatge de baixes laborals.
Com sol·licitar la baixa en la seguretat social
Qualsevol treballador que, per motius de malaltia, hagi faltat a la feina durant més de tres dies seguits de sol·licitar la corresponent baixa en la seguretat social.
Aquest procés requereix uns senzills passos que consisteixen en, acudir al centre sanitari més proper perquè el metge realitzi un reconeixement del pacient i ferma la baixa.
El centre de salut emetrà dos certificats de baixa per malaltia, un per a l’empresa i un altre per al treballador.
Aquests documents hauran de ser renovats durant 7 dies, en el cas que persisteixi la malaltia.
La baixa laboral serà gestionada per la seguretat social juntament amb la mútua de malalties i accidents laborals que tingui concertada l’empresa, la mútua també es posarà en contacte amb el treballador per dur a terme un seguiment de la malaltia i per diagnosticar en cada cas quan el treballador pot tornar a incorporar-se a la seva empresa.
Si el període de baixa es perllonga durant més de tres mesos, serà necessari acudir a un tribunal mèdic que realitzarà un examen més exhaustiu de la malaltia.
Tipus de conveni segons empreses
En el conveni de cada empresa ha d’estar clarament especificat quin és el percentatge del sou que el treballador cobrarà estant de baixa.
En general, en l’empresa privada, sol ser del 100% durant els tres primers dies de la baixa i del 60% en sobrepassar el 4t dia.
Quant als treballadors del sector públic, la quantitat se situa en el 50% durant els 3 dies de baixa sempre que aquesta no sigui per intervenció quirúrgica, hospitalització o embaràs.
Cada baixa té unes condicions diferents segons el tipus de malaltia i del sector on es treballi pel que és fonamental assessorar-se amb un expert en qüestions laborals, per dur a terme aquest tràmit amb total seguretat.
Quant de temps podem estar de baixa?
Tot i que la durada d’una incapacitat temporal per malalties, ja sigui comuna o professional, ve donada pel període de recuperació del treballador, la llei estableix certs períodes de revisions i pròrrogues.
Períodes i pròrrogues
Normalment, el període de baixa laboral d’un treballador depèn de la gravetat de les malalties que pugui patir, pel que serà el metge de la Mútua (o el de la Seguretat Social) qui estableixi l’alta.
No obstant això, per a incapacitats temporals de llarga durada, la llei estableix uns temps estàndard per a abonar la prestació i certes revisions temporals.
En els casos de malalties o accidents, independentment de la seva causa, la Seguretat Social estableix un termini de 365 dies de subsidi, que poden ser prorrogables altres 6 mesos, quan es prevegi que durant aquest període el treballador pugui recuperar-se i rebre l’alta.
Una vegada que s’esgoten els primers 365 dies, serà l’INSS l’encarregat d’avaluar i qualificar la gravetat de la incapacitat temporal, i també l’únic òrgan competent per a concedir la pròrroga de 180 dies més.
En el cas que la cobertura estigui sent concedida per una mútua, aquesta ha de fer davant la Seguretat Social la proposta de pròrroga, que serà l’encarregada d’acceptar-la o no.
Possible incapacitat permanent
Un cop passats els 545 dies establerts, s’haurà d’examinar de nou la gravetat de les malalties o seqüeles de l’accident que mantenen al treballador de baixa.
Durant els tres mesos següent s’estudiarà si correspon atorgar o no algun grau d’incapacitat permanent.
No obstant això, si en aquest període el treballador seguís rebent tractament mèdic i hi hagués una previsió de millora del seu estat, aquesta revisió es podria endarrerir pel període que marqui el seu estat de salut, tot i que en total no podrà superar els 730 dies d’incapacitat temporal.
D’altra banda, una vegada que es rep l’alta, es considerarà que el treballador ha patit una recaiguda quan entre dos períodes de baixa no han passat més de 180 dies i quan parlem de la mateixa patologia o malaltia.
Quan ens trobem en període de baixa laboral hem de fer front a diverses obligacions per no trobar-nos amb situacions desagradables.
Si un treballador, per accident o malaltia, no pot exercir les seves tasques de forma temporal, s’ha d’acollir a la baixa laboral, fins que recuperi les condicions psíquiques i físiques òptimes.
Durant aquest temps, el treballador ha de fer front a una sèrie d’obligacions. En primer lloc, ser conscient que aquesta baixa la ha d’acreditar un metge, no ho pot fer pel seu propi compte.
Obligacions durant la baixa laboral
Tot i la baixa laboral, la relació entre l’empresa i el treballador segueix sent la mateixa, amb l’única diferència que hi ha una suspensió en les tasques de l’empleat. Per això, hi ha certes obligacions per ambdues parts.
En el cas del treballador, el primer que ha de fer és informar a la seva empresa de la seva situació en un termini màxim de 3 dies i lliurar el comunicat de baixa mèdica que acredita aquesta situació.
Miestras estigui de baixa, el metge haurà de seguir signant el part mentre persisteixi la malaltia, i l’empleat té l’obligació de fer-los arribar a l’empresa en un termini de 3 dies després de l’emissió del mateix.
Quan el doctor autoritza la fi de la baixa, el comunicat d’alta s’ha de trametre al ocupador, com a molt al dia següent per a la seva reincorporació al lloc de treball.
La bona fe
A més d’aquestes obligacions legals, hi ha altres, més de tipus moral i de bona fe, que en cas de no complir-se, poden ser motiu de sanció, i fins i tot d’acomiadament.
Per simplificar-ho, s’assumeix que el treballador farà tot el necessari per curar-se el més aviat possible, i que tota activitat realitzada durant el període de baixa no entorpirà ni posarà en risc la seva recuperació i millora.
Si l’empresa té coneixement en cas contrari podria prendre les accions correctives i legals oportunes.
A més, mentre duri la baixa, és de sentit comú que la persona incapacitada temporalment no podrà efectuar cap activitat similar a la del seu lloc de treball habitual.
Desplaçaments del nostre domicili
La qüestió de les sortides del domicili habitual durant la baixa laboral és motiu de debat.
Dubtes que ens poden sorgir
Una de les controvèrsies més grans dins de tot el que implica estar de baixa es troba en el dilema sobre si un treballador amb una incapacitat temporal pot realitzar viatges o desplaçaments, o en canvi, no es pot moure del seu domicili habitual, durant el temps que duri el període de baixa.
La legislació no ajuda a aclarir aquests dubtes, per la qual cosa hem de fer cas de la resta de la normativa general, i de la experiències habitual per a aquests casos.
Autorització mèdica
L’essencial és tenir clar que, si ens anem a desplaçar del nostre domicili, mentre ens trobem de baixa, el nostre metge haurà haver-nos autoritzat prèviament.
En la majoria dels casos no solen donar permís per a viatjar, encara que hi ha casos en què se solen fer excepcions, com durant les festes nadalenques, en les quals sí se sol autoritzar viatjar per estar amb la família, o per a acudir al casament d’un ésser estimat, o altres casos similars.
Legislació actual per moure’ns de casa nostra
Una altra qüestió a tenir en compte és que el treballador que es trobi de baixa laboral té l’obligació de recollir setmanalment els parts que emet el metge, per remetre’ls en un termini de tres dies a la seva empresa.
Això implica que l’esmentat treballador ha d’estar en el seu domicili habitual en les dates que toqui emetre els informes de baixa, el que limita els possibles desplaçaments al període que hi ha entre una emissió i la següent.
D’altra banda, hi ha a la legislació sobre baixes laborals altres obligacions per al treballador, mes de tipus moral, en què s’estableix que ha de fer tot el que estigui al seu abast per recuperar-se i tornar al seu lloc laboral el més aviat possible.
D’aquesta manera, tota activitat que pugui realitzar que vagi en contra de la seva rehabilitació pot ser recriminable o sancionable, pel que si es considera que un desplaçament no és beneficiós per a la seva recuperació, no es podrà fer.
Exemple de baixa voluntària d’empleada de llar
En els últims anys s’ha posat especial importància en la regularització i normalització del sector que s’ha reflectit en la nova normativa del Règim d’Empleades de la Llar, i vam rebre consultes sobre com s’ha d’actuar davant d’una sol·licitud de baixa voluntària de l’empleada de llar (treballador assalariat).
Hem constatat que, la majoria de les vegades, tan sols es produeix una comunicació verbal com notificació de dita baixa voluntària, el que comporta conseqüències si al final no es produeix aquesta baixa, o si l’ocupador / a no l’accepta.
Nosaltres recomanem que sempre disposi d’un document (físic o electrònic), que certifiqui l’acceptació d’aquesta baixa voluntària, signada.
Podeu descarregar un model tipus de baixa voluntària des d’aquest enllaç (es tracta d’un model simple de baixa perquè puguin usar-la en cas de necessitat), el que evitarà problemes de justificació de si aquesta baixa ha estat sol·licitada i concedida en cas que es produeixi un acomiadament o fi de la relació laboral.
